Fotograma del curtmetratge

PUNT CEC

Descobreix al voltant del nostre projecte!

Cartell del curtmetratge

SINOPSI

En una residència d’ancians on regna la rutina, Cristóbal supotra l’abús silenciós d’una cuidadora que s’aprofita del seu poder amb menyspreu. Quan les humiliacions creuen el límit, Cristóbal transforma la seua aparent fragilitat en una estratègia de venjança. Mitjançant un joc tens de silenci i foscor, els rols s’inverteixen i la por canvia de bàndol.

PERSONATGES

Coneix als protagonistes del nostre curtmetratge.
Foto de Cristóbal, personatge protagonista

CRISTÓBAL

Interpretat per Sergio Delgado

Cristóbal és un ancià silenciós i quasi invisible dins de la residència. No obstant això, el seu pegat en l'ull, el col·loca, des del primer moment, en una posició diferent de la resta de residents. Sota la seua aparença tranquil·la i una mica tosca hi ha una lucidesa intacta i un enorme desgast emocional contingut. Cristóbal observa, calla i espera. El seu silenci no és resignació: és resistència. Representa a totes aquelles persones majors anul·lades pel sistema, la dignitat de les quals és ignorada, però que encara conserven la capacitat de rebel·lar-se.
Foto de Mari, personatge protagonista

MARI

Interpretada per Cristina Martín

Mari és una cuidadora que exercix l'abús de poder quotidià en la residència. No és una vilana exagerada, sinó algú real: atrapada en la rutina, frustrada i enfurida, que descarrega la seua ira sobre els qui depenen d'ella. El seu tracte varia segons la persona: mostra una amabilitat superficial que es trenca amb Cristóbal, a qui veu com una nosa i un enemic. La seua autoritat es manté mitjançant amenaces i intimidació, fins que finalment perd el control, passant de dominant a vulnerable i mostrant com l'abús pot revertir-se.

CURIOSITATS

La nostra guionista ens conta d'on va sorgir la història.
Retrat de África Marcos, guionista

África Marcos

El curtmetratge s'inspira principalment en la necessitat de visibilitzar les dinàmiques de poder descompensades que es generen en espais on la fragilitat hauria d'estar protegida.

A través de situacions quotidianes portades al límit, la història denuncia com l'abús pot arribar a invisibilitzar-se sota una “falsa normalitat”. La residència es converteix en l'escenari d'una relació descompensada de dominació, on el silenci i l'abús sostenen l'orde imposat.

El relat beu de l'episodi de Polifem en el cant IX de L'Odissea: igual que el Ciclop, la figura de l'opressor creu tindre el control absolut sobre els qui depenen d'ell, mentres que la intel·ligència i la paciència de la figura més feble es convertixen en l'única via de fuita.